Els absorbents d'oxigen són substàncies químiques que poden eliminar eficaçment l'oxigen dels ambients tancats i s'utilitzen àmpliament en la conservació d'aliments, emmagatzematge farmacèutic, protecció de components electrònics i conservació de relíquies culturals. El seu principi bàsic és convertir l'oxigen del medi ambient en compostos estables mitjançant reaccions químiques, reduint així la concentració d'oxigen i retardant les reaccions d'oxidació.
Actualment, els mètodes principals d'absorció d'oxigen es basen en sistemes químics com ara el ferro-, el sulfit i l'àcid ascòrbic. Entre aquests, els absorbents d'oxigen-a base de ferro són l'opció més comuna i-eficaç. El seu principi de funcionament consisteix en que la pols de ferro reacciona amb l'oxigen en un ambient humit per formar rovell (Fe₂O₃·nH₂O), consumint així oxigen. Els avantatges d'aquest mètode són l'alta eficiència de reacció i el baix cost, però requereix certes condicions d'humitat i pot produir residus sòlids després de la reacció. Per optimitzar el rendiment, els absorbents moderns-a base de ferro sovint afegeixen components auxiliars com ara clorur de sodi i carbó actiu per millorar la velocitat de reacció i la capacitat d'absorció d'oxigen.
Els absorbents d'oxigen basats en sulfit-reaccionen amb l'oxigen mitjançant sulfit de sodi (Na₂SO₃) o metabisulfit de sodi (Na₂S₂O₅) per formar sulfats. Aquest mètode és adequat per a entorns sensibles a la corrosió dels metalls, però els productes de reacció poden afectar l'estabilitat d'alguns productes. Els sistemes d'àcid ascòrbic (vitamina C) utilitzen les seves propietats reductores per reaccionar directament amb l'oxigen, el que els fa adequats per a l'envasament d'aliments, especialment en entorns amb requisits estrictes de residus químics.
Pel que fa a la tecnologia d'aplicació, el mètode d'encapsulació dels absorbents d'oxigen és crucial. Normalment, s'utilitza un material de pel·lícula transpirable però impermeable (com ara el polietilè o el polipropilè) per encapsular l'absorbidor, assegurant que l'oxigen pugui entrar mentre que la humitat i els productes de reacció no es filtraran. A més, alguns productes-de gamma alta utilitzen materials compostos multi-capes per controlar amb precisió la taxa d'absorció d'oxigen i allargar el cicle de protecció.
En els darrers anys, els investigadors també han desenvolupat noves tecnologies d'absorció d'oxigen basades en la catàlisi o fotocatàlisi enzimàtica, com el sistema de glucosa oxidasa, que pot eliminar l'oxigen de manera eficient en condicions suaus, però el seu alt cost ha limitat la seva aplicació generalitzada. En el futur, amb els avenços en la ciència dels materials, els absorbents d'oxigen es desenvoluparan cap a una major eficiència, respecte al medi ambient i controlabilitat per satisfer necessitats industrials i civils més àmplies.
